Montblanc

LLEGENDA DE SANT JORDI

2006-01-24T15:30:00.000+01:00

SANT JORDI A MONTBLANC
Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rebatut. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d'ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s'ha fos neix un roser de roses rojes com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l'ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d'aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi. I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquins que contemplaven aterrits el combat. I per això triaren Sant Jordi com a patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n'oblidaren.
- Tradicions Religioses de Catalunya. St Jordi i el Drac dels quatre elements -
- Anna de Valldaura -
Principal
Dracum Mercat Museus Sopars Joglars Corts

AVANT-PROGRAMA D'ACTES XIX SETMANA MEDIEVAL - 2006
Divendres 21 d'Abril

Per la tarda:Pregó de la XIX Setmana Medieval.
Seguidament:RONDES TROBADORESQUES: Cercavila de nobles i trobadors, per a recollir els nobles de la Vila per anar a sopar.
Tot seguit, a l'Església de Sant Francesc:GRAN SOPAR MEDIEVAL. Sopar de caire Medieval amb actuacions. És imprescindible anar vestit medieval, amb el vist-i-plau de la comissió de vestuari de l'Associació Medieval.

Tornar
Dissabte 22 d'Abril

Durant tot el dia:IV CONCURS DE JOGLARS, Els millors joglars actuaran pels reis i tothom podrà gaudir de les més entretingudes històries i actuacions.
Durant tot el dia:MOSTRA D'OFICIS, VINS, CAVES I GASTRONOMIA DE LA CONCA DE BARBERÀ.Els millors artesans ens ensenyaran com es desenvolupaven algunes de les tècniques antigues: bufar vidre, l'art de la forja, treballar la fusta…Durant tot el dia:Campament de Cavallers i Torns de guàrdia pels portals i carrers de la vila
Per la nit:MUSEUS-IMATGES DE LA VIDA MEDIEVAL En cada museu es reprodueix un escena quotidiana de la vida medieval arreu de la vila.

Tornar
Diumenge 23 d'Abril(Diada de Sant Jordi)

Durant el matí:MOSTRA D'OFICIS, VINS, CAVES I GASTRONOMIA DE LA CONCA DE BARBERÀ.Els millors artesans ens ensenyaran com es desenvolupaven algunes de les tècniques antigues: bufar vidre, l'art de la forja, treballar la fusta…
Durant el matí:MERCAT DE ROSES I LLIBRES
Pel matí:ENTREGA DE LA ROSA PER PART DE SANT JORDI A LA PRINCESA
Durant el matí:Campament de Cavallers i Torns de guàrdia pels portals i carrers de la vila
Per la tarda:ENTREGA DE CREDENCIALS A SES MAJESTATS ELS REIS. Els Nobles i Senyors entregaran les credencials i rendiran honor als Reis.

Tornar
Divendres 28 d'Abril

Per la NitDRACUM NOCTE. L'arribada de les forces del mal:CORREFOC, Sacrifici, invocació dels quatre elements i arribada de la Bèstia i MEGAFARRA MEDIEVAL amb un concert de Metal Folk.

Tornar
Dissabte 29 d'Abril

Durant tot el dia:MERCAT MEDIEVAL, amb mercat d'esclaus, animacions diverses i venda de tota mena de productes de l'època medieval.
Durant tot el dia:Campament de Cavallers i Torns de guàrdia pels portals i carrers de la vilaPer la nit:REPRESENTACIÓ DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI. Macroespectacle de so, llum i focs d'artifici. La Vila de Montblanc reviu la llegenda del cavaller Sant Jordi, que Joan Amades, al seu Costumari Català i Anna de Valldaura, a Les Tradicions Religioses de Catalunya, situen a la nostra Vila.

Tornar
Diumenge 30 d'abril

Durant tot el dia:MERCAT MEDIEVAL, amb mercat d'esclaus, animacions diverses i venda de tota mena de productes de l'època medieval.
Durant tot el dia:Campament de Cavallers i Torns de guàrdia pels portals i carrers de la vila
Al vespre:SOLEMNE CONCERT MEDIEVAL D'HOMENATGE A LA MARE DE DÉU DE LA SERRA, S'interpretarà la "LLegenda de Sant Jordi, cantata per a narrador, cor i orquestra".

Tornar

> Una cinquantena de persones acomiaden el ciclista atropellat per un guàrdia civil a Montblanc

2006-01-22T19:29:00.000+01:00

Els ciclistes reclamen prudència als conductors i la instal·lació de carrils bici a les carreteres

Mig centenar de persones de la secció ciclista del Casal Montblanquí i amics i familiars de la víctima van acomiadar ahir Jaume Girons Masdeu, el ciclista que va ser mortalment atropellat el matí de Cap d'Any per un jove que circulava amb una taxa d'alcoholèmia de 0,9 mil·ligrams per litre d'aire expirat, quan el límit permès actualment està establert en 0,25. Els ciclistes es van concentrar a l'avinguda General Prim, lloc on es va produir el tràgic accident, i van fer una marxa silenciosa.

Cada diumenge al matí, els membres de la secció ciclista del Casal Montblanquí surten en bici i recorren les carreteres de la comarca. Ahir, però, ho van fer de manera especial en una marxa silenciosa pel poble i la lectura d'un manifest en record del ciclista i company, Jaume Girons Masdeu, que va ser atropellat mortalment el matí de Cap d'Any per un jove de 26 anys que circulava begut. Es dóna la casualitat que el conductor formava part del cos de la Guàrdia Civil i que, des de l'estiu passat, estava destinat a Montblanc. Els ciclistes han reclamat la instal·lació de carrils bici per evitar aquestes tragèdies.

Incrementen les consultes dels serveis juvenils de la Conca

2006-01-22T19:27:00.000+01:00

Tots els Punts d'Informació Juvenil (PIJ) de la Conca, excepte el de Montblanc, van augmentar el nombre de consultes el 2005 passat. La tramitació de carnets per a joves gairebé va doblar-se -va passar de 29 carnets el 2004 a 57 el 2005-. A més, l'Espluga de Francolí inaugurarà un nou PIJ aquest mes.

Matança del porc a la plaça Major de Montblanc

2006-01-22T19:22:00.000+01:00

Els veïns de Montblanc ja tenen el rebost ple ja que van fer, ahir a la tarda, la matança del porc. La festa popular va tenir lloc a la plaça Major de la Vila Ducal i tot i que el porc ja va arribar mort, si que es va seguir tot el ritual per aprofitar-ne totes les parts comestibles fent-ne diferents productes. Per als que tenien gana també hi havia una paella gegant on s'anaven coent troços de cansalada per a la degustació.

L'Àliga

2006-01-22T01:38:00.000+01:00

Documentada des de 1579 l’àliga forma part dels elements folklòrics tradicionals de Montblanc. Antigament ballava acompanyada pels aligots que es movien al seu voltant, aquests foren cremats durant la Guerra dels Segadors. L’àliga perdurà fins a l’any 1811 quan els francesos, que no volien competències imperials, la llençaren a la foguera encesa en la plaça Major.
No fou fins al 1981 quan un grup de montblanquins decidiren recuperar-la. Avui en dia quan actua sempre balla acompanyada pels grallers.

La Mulassa

2006-01-22T01:36:00.000+01:00

La mulassa de Montblanc data de 1381, i és la més antiga de Catalunya. Durant temps passats fou propietat de blanquers i pelleters. Era sostinguda per dues persones i muntada per un cavaller. La cua era de pell i el cap, un esquelet autèntic, que representava un element ferotge que llençava foc.
La seva reaparició tingué lloc l’any 1981 i és de propietat municipal. La mulassa és portada per quatre persones que la fan ballar amb les melodies de les gralles mentre la mainada corre al seu voltant.

Els Gegants

2006-01-22T01:34:00.000+01:00

Foren construïts a Barcelona l’any 1864. Amb la seva representació es pretenien mostrar certs aires senyorials. Per aquest motiu, el gegant sosté en la mà esquerra un document que simbolitza la carta de població atorgada pel comte rei Alfons I, l’any 1163, i amb el dit índex de la mà dreta posa en evidència la seva autoritat. La geganta té especial cura en el seu vestuari i pentinat. A la mà dreta sosté un ram de flors i a l’esquerra un mocador de seda.
Durant les seves actuacions destaquen les ballades de pasdobles acompanyats per la Banda Municipal Verge de la Serra. L’any 1992 es van realitzar dues rèpliques de gegants amb una reducció notable del seu pes, però no de l’alçada.

El Ball de Bastons

2006-01-22T01:30:00.000+01:00

S’acredita la seva existència en un document de 1734 on es reflecteix una actuació del grup a Barcelona i, posteriorment, l’any 1871 actuaren davant el rei Amadeu de Savoia. Durant la Guerra Civil s’interrompé la seva activitat i no ressorgí fins als anys seixanta del s. XX.
El seu origen sembla medieval, s’utilitzaven els raigs de les rodes de carros com a mètode defensiu en els atacs de lladres als carruatges. Amb la música suau d’una flauta, els bastoners ballen a cops forts i secs de bastons. El blanc de la camisa i el pantaló combina amb els complements (faixa, cinta de coll i espardenyes) de dos colors, el vermell per esquerres i el blau per dretes . Des de 1979 el Ball de Bastons compta amb una colla infantil que garanteix la continuïtat del grup.

2006-01-22T01:23:00.000+01:00

La Nostra Patrona

2006-01-22T01:17:00.000+01:00

Aquesta es la foto de la Serra el dia 1 de Març

de 2005

Sant Jordi

2006-01-22T00:52:00.000+01:00

L’altra gran llegenda montblanquina la recollí el costumista català Joan Amades que situà la lluita de Sant Jordi amb el drac davant mateix les muralles de Montblanc.

Temps era temps que un drac ferotge atemoria els voltants de Montblanc. Devorà els animals de pastura fins al punt d’amenaçar la integritat dels pobladors de la vila. Per tal d’evitar l’atac de la bèstia es decidí lliurar-li cada dia un montblanquí. Es va fer un sorteig entre la població, inclosa la família reial, i la sort volgué que la persona triada fos la filla del rei. Quan es disposava a ser engolida pel drac aparegué un cavaller i la salvà ferint de mort al drac. Era Sant Jordi. On el drac vessà la seva sang hi nasqué un roser amb roses vermelles. Des d’aleshores es manté la tradició catalana per la qual els homes lliuren una rosa a la seva estimada.

Anualment, coincidint amb la diada de Sant Jordi (23 d’abril), s’organitza la Setmana Medieval de Montblanc. Durant dos caps de setmana la vila reviu el seu passat medieval i als carrers, places i torres de la muralla llueixen les banderes i estendards senyorials. Se celebren multitud d’actes que transporten el públic assistent a l’edat mitjana: la representació de la llegenda de Sant Jordi, les escenes de la vida quotidiana, el sopar medieval, una trobada de foc, el mercat medieval, l’escenificació de les Corts Catalanes, etc..

La Setmana Medieval de la llegenda de Sant Jordi ha esdevingut el gran aparador de Montblanc. Per la seva fidelitat i rigor històrics, varietat d’actes i projecció exterior ha estat declarada Festa d’Interès Turístic Nacional a Catalunya i a l’Estat Espanyol.

Hisòria i llegendes

2006-01-22T00:49:00.000+01:00

:: Mare de Déu de la Serra::

450){ this.height = Math.round((450/this.width)*this.height); this.width = 450; }" align=left>
Es diu que la princesa grega Irene Làscaris, passà per Montblanc de camí cap a Saragossa portant una imatge de la Mare de Déu. En un turó proper a la vila els bous que estiraven el carruatge no avançaren més. El fet s’interpretà com que la imatge volia romandre en aquell indret. La princesa sol·licità llicència a Jaume II per poder construir un convent. Era l’any 1296 i des de llavors les monges clarisses veneren la imatge de la Mare de Déu de la Serra, convertida en patrona de la vila i en motiu de gran devoció per part de la població.

La imatge de la Mare de Déu de la Serra és una talla gòtica d'alabastre policromada del segle XIII, provablement d'origen italià. Fou coronada canònicament el 1906 i d'aleshores ençà cada 25 anys se celebra una festa de commemoració extraordinària

FESTA DE SANT ANTONI ABAT A MONTBLANC

2006-01-22T00:43:00.000+01:00

FESTA DE SANT ANTONI ABAT A MONTBLANC
Programa general d'actes21, 22 i 29

Dissabte, 21 de gener

A les 6 de la tarda, a la Plaça Major
Matança del porc
Diumenge, 22 de gener

A la 1 del migdia, al santuari de la Serra
Ofici solemnea continuació, a Sant FrancescSessió de Vermut acompanyats per la Banda de Cornetes i Tambors de Vilaverd A les 3 de la tarda, al casal d'entitats
Dinar de germanorNOTA: Pel dinar d egermanor, es posaran els tiquets a la venda 15 dies abans al mateix casal d'entitats.
Diumenge, 29 de gener

A les 10 del matí, a la plaça de Sant Francesc
Concentració de cavalleries i carruatges de Montblanc i comarca A les 12:30 del migdia, a la plaça de la Serra
Benedicció de cavalleriesa continuacióExtraordinaris TRES TOMBS. Pels carrers i places de la vila, acompanyats per la Banda de Música Verge de la Serra. A la capella del Sant, repartmient de la típica coca de Sant Antoni. de gener de 2006

2006-01-22T00:38:00.000+01:00

ELS MONTBLANQUINS I MONTBLANQUINES DEL 1965 CELEBREN LA SEVA FESTA AMB GRAN ÈXIT

El passat dissabte dia 22 d'octubre els montblanquins i montblanquines del 65, i les seves parelles, celebraren plegats la festa del seu quarantè aniversari. Els actes començaren a les set de la tarda al Santuari de la Mare de Déu de la Serra, on les monges cantaren la salve en homenatge a la patrona de Montblanc i els assistents oferiren flors en record dels companys i companyes que al llarg d'aquests quaranta anys els havien deixat. La festa continuà en un cafè del poble on, abans de dirigir-se cap al restaurant, els "Quintos" del 65 es feren passar la set bevent tants "quintos" com van voler. Entaulats al Molí del Mallol gaudiren d'un esplèndid sopar, que fou del gust de tothom –aperitiu i còctel de benvinguda, amanida de favetes amb pernil d'ànec, espatlla de xai amb patates, pastís d'aniversari, cafè i copa, tot regat amb vins i caves de la Conca. La celebració, que fou molt emotiva des del seu començament, acabà amb un animadíssim ball fins a la matinada, i amb petonets i abraçades i amb moltíssimes ganes de repetir la festa sense necessitat d'haver d'esperar quaranta anys.
A continuació reproduïm les paraules que es van llegir durant el brindis de la festa:
Manifest dels quaranta anys

Primer. Mulla't la panxa sempre que vulguis. No facis cas d'aquell consell que diu: "De los cuarenta pa'rriba no te mojes la barriga". Al contrari, mulla't la panxa i el cos sencer, deixa't anar i capbussa't de ple a la vida.

Segon. Aquesta és la nostra època. Ja ho deien els Rolling Stones a finals dels seixanta: "Time is on my side", o sigui "El temps és al meu [al nostre] costat". Aparta't dels nostàlgics que s'amaguen rere el lema: "...abans, a la nostra època, sí que ens ho passàvem bé; ara en canvi...". La nostra època ÉS aquesta i encara hem de donar molta guerra.

Tercer. Descaradament! Amb quines dones –o amb quins homes- es fixen els de quaranta?, o, el que és el mateix, amb quins homes –o amb quines dones, que no passa res!- es fixen les de quaranta? Hi ha coses que no canvien ni canviaran mai: evidentment, ens fixem amb tots i amb totes, i a més, DESCARADAMENT!, que ja som grandets!

Quart. Sempre que puguis, afluixa't el nus de la corbata. Espolsa't la mandra de sobre i no diguis que no a res..., a res que et tempti, és clar. Hi ha un refrany que diu: "Totes les deixades són perdudes", per tant: Carpe diem: és a dir, aprofita el moment. Afluixa't la corbata, treu-te-la i fes-la rodar ben alt: no perdis pistonada i que rodi la bola... i visca la Pepa!

Cinquè. El 65: la millor collita. L'any 1965 l'home NO va arribar a la Lluna, ni Cristóbal Colon descubrió América, per suposat, ni la Kim Basinguer i el Mickey Rourke sortien a Nou setmanes i mitja, ni es va produir l'esclafit del Big-Bang –està clar-, ni el maig del 68 no va ser el 65 –ves quina cosa-, ni va arribar la democràcia, no, no, ni la tele en colors, ni el kalimotxo, el Cubalibre o el Cointreau on the rocks... no, no, no... Però a l'any 1965 de la nostra era, els planetes es van alinear en una conjunció còsmica tal que va donar com a resultat la millor collita que es recorda: la que formem tots i totes nosaltres... i els que tenen el privilegi d'aguantar-nos. Montblanquins i montblanquines del 65: moltes felicitats i visca la vida!

Un/una de quaranta
Montblanc, 22 d'octubre de 2005