LLEGENDA DE SANT JORDI

SANT JORDI A MONTBLANC
Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei. El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rebatut. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d'ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s'ha fos neix un roser de roses rojes com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l'ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d'aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi. I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquins que contemplaven aterrits el combat. I per això triaren Sant Jordi com a patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n'oblidaren.
- Tradicions Religioses de Catalunya. St Jordi i el Drac dels quatre elements -
- Anna de Valldaura -
Principal
Dracum Mercat Museus Sopars Joglars Corts

AVANT-PROGRAMA D'ACTES XIX SETMANA MEDIEVAL - 2006
Divendres 21 d'Abril

Per la tarda:Pregó de la XIX Setmana Medieval.
Seguidament:RONDES TROBADORESQUES: Cercavila de nobles i trobadors, per a recollir els nobles de la Vila per anar a sopar.
Tot seguit, a l'Església de Sant Francesc:GRAN SOPAR MEDIEVAL. Sopar de caire Medieval amb actuacions. És imprescindible anar vestit medieval, amb el vist-i-plau de la comissió de vestuari de l'Associació Medieval.

Tornar
Dissabte 22 d'Abril

Durant tot el dia:IV CONCURS DE JOGLARS, Els millors joglars actuaran pels reis i tothom podrà gaudir de les més entretingudes històries i actuacions.
Durant tot el dia:MOSTRA D'OFICIS, VINS, CAVES I GASTRONOMIA DE LA CONCA DE BARBERÀ.Els millors artesans ens ensenyaran com es desenvolupaven algunes de les tècniques antigues: bufar vidre, l'art de la forja, treballar la fusta…Durant tot el dia:Campament de Cavallers i Torns de guàrdia pels portals i carrers de la vila
Per la nit:MUSEUS-IMATGES DE LA VIDA MEDIEVAL En cada museu es reprodueix un escena quotidiana de la vida medieval arreu de la vila.

Tornar
Diumenge 23 d'Abril(Diada de Sant Jordi)

Durant el matí:MOSTRA D'OFICIS, VINS, CAVES I GASTRONOMIA DE LA CONCA DE BARBERÀ.Els millors artesans ens ensenyaran com es desenvolupaven algunes de les tècniques antigues: bufar vidre, l'art de la forja, treballar la fusta…
Durant el matí:MERCAT DE ROSES I LLIBRES
Pel matí:ENTREGA DE LA ROSA PER PART DE SANT JORDI A LA PRINCESA
Durant el matí:Campament de Cavallers i Torns de guàrdia pels portals i carrers de la vila
Per la tarda:ENTREGA DE CREDENCIALS A SES MAJESTATS ELS REIS. Els Nobles i Senyors entregaran les credencials i rendiran honor als Reis.

Tornar
Divendres 28 d'Abril

Per la NitDRACUM NOCTE. L'arribada de les forces del mal:CORREFOC, Sacrifici, invocació dels quatre elements i arribada de la Bèstia i MEGAFARRA MEDIEVAL amb un concert de Metal Folk.

Tornar
Dissabte 29 d'Abril

Durant tot el dia:MERCAT MEDIEVAL, amb mercat d'esclaus, animacions diverses i venda de tota mena de productes de l'època medieval.
Durant tot el dia:Campament de Cavallers i Torns de guàrdia pels portals i carrers de la vilaPer la nit:REPRESENTACIÓ DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI. Macroespectacle de so, llum i focs d'artifici. La Vila de Montblanc reviu la llegenda del cavaller Sant Jordi, que Joan Amades, al seu Costumari Català i Anna de Valldaura, a Les Tradicions Religioses de Catalunya, situen a la nostra Vila.


Tornar
Diumenge 30 d'abril

Durant tot el dia:MERCAT MEDIEVAL, amb mercat d'esclaus, animacions diverses i venda de tota mena de productes de l'època medieval.
Durant tot el dia:Campament de Cavallers i Torns de guàrdia pels portals i carrers de la vila
Al vespre:SOLEMNE CONCERT MEDIEVAL D'HOMENATGE A LA MARE DE DÉU DE LA SERRA, S'interpretarà la "LLegenda de Sant Jordi, cantata per a narrador, cor i orquestra".

Tornar

> Una cinquantena de persones acomiaden el ciclista atropellat per un guàrdia civil a Montblanc

Els ciclistes reclamen prudència als conductors i la instal·lació de carrils bici a les carreteres


Mig centenar de persones de la secció ciclista del Casal Montblanquí i amics i familiars de la víctima van acomiadar ahir Jaume Girons Masdeu, el ciclista que va ser mortalment atropellat el matí de Cap d'Any per un jove que circulava amb una taxa d'alcoholèmia de 0,9 mil·ligrams per litre d'aire expirat, quan el límit permès actualment està establert en 0,25. Els ciclistes es van concentrar a l'avinguda General Prim, lloc on es va produir el tràgic accident, i van fer una marxa silenciosa.

Cada diumenge al matí, els membres de la secció ciclista del Casal Montblanquí surten en bici i recorren les carreteres de la comarca. Ahir, però, ho van fer de manera especial en una marxa silenciosa pel poble i la lectura d'un manifest en record del ciclista i company, Jaume Girons Masdeu, que va ser atropellat mortalment el matí de Cap d'Any per un jove de 26 anys que circulava begut. Es dóna la casualitat que el conductor formava part del cos de la Guàrdia Civil i que, des de l'estiu passat, estava destinat a Montblanc. Els ciclistes han reclamat la instal·lació de carrils bici per evitar aquestes tragèdies.

Incrementen les consultes dels serveis juvenils de la Conca

Tots els Punts d'Informació Juvenil (PIJ) de la Conca, excepte el de Montblanc, van augmentar el nombre de consultes el 2005 passat. La tramitació de carnets per a joves gairebé va doblar-se -va passar de 29 carnets el 2004 a 57 el 2005-. A més, l'Espluga de Francolí inaugurarà un nou PIJ aquest mes.

Matança del porc a la plaça Major de Montblanc

Els veïns de Montblanc ja tenen el rebost ple ja que van fer, ahir a la tarda, la matança del porc. La festa popular va tenir lloc a la plaça Major de la Vila Ducal i tot i que el porc ja va arribar mort, si que es va seguir tot el ritual per aprofitar-ne totes les parts comestibles fent-ne diferents productes. Per als que tenien gana també hi havia una paella gegant on s'anaven coent troços de cansalada per a la degustació.

L'Àliga

Documentada des de 1579 l’àliga forma part dels elements folklòrics tradicionals de Montblanc. Antigament ballava acompanyada pels aligots que es movien al seu voltant, aquests foren cremats durant la Guerra dels Segadors. L’àliga perdurà fins a l’any 1811 quan els francesos, que no volien competències imperials, la llençaren a la foguera encesa en la plaça Major.
No fou fins al 1981 quan un grup de montblanquins decidiren recuperar-la. Avui en dia quan actua sempre balla acompanyada pels grallers.

La Mulassa

La mulassa de Montblanc data de 1381, i és la més antiga de Catalunya. Durant temps passats fou propietat de blanquers i pelleters. Era sostinguda per dues persones i muntada per un cavaller. La cua era de pell i el cap, un esquelet autèntic, que representava un element ferotge que llençava foc.
La seva reaparició tingué lloc l’any 1981 i és de propietat municipal. La mulassa és portada per quatre persones que la fan ballar amb les melodies de les gralles mentre la mainada corre al seu voltant.

Els Gegants

Foren construïts a Barcelona l’any 1864. Amb la seva representació es pretenien mostrar certs aires senyorials. Per aquest motiu, el gegant sosté en la mà esquerra un document que simbolitza la carta de població atorgada pel comte rei Alfons I, l’any 1163, i amb el dit índex de la mà dreta posa en evidència la seva autoritat. La geganta té especial cura en el seu vestuari i pentinat. A la mà dreta sosté un ram de flors i a l’esquerra un mocador de seda.
Durant les seves actuacions destaquen les ballades de pasdobles acompanyats per la Banda Municipal Verge de la Serra. L’any 1992 es van realitzar dues rèpliques de gegants amb una reducció notable del seu pes, però no de l’alçada.